Tots aquells a qui des de ben petits ens han ficat el cuquet del futbol dins el cos sabem que ja queda per sempre. Record veure els partits al costat de mon pare i sentir que aquella passió que ell tenia me la transmetia poc a poc. La il·lusió, les alegries i les tristors es barrejaven amb una sèrie de paraules que, amb el temps, s´han anat perdent. Quip per dir treta de porta, rifi per referir-se a l´àrbitre o linierman per parlar del jutge de línia són només alguns exemples d´un vocabulari heretat de l´anglès que ell, en Miquel, pronunciava a la seva manera i que jo he transcrit i mantingut. Però tal volta la paraula que més m´agradava era or sai per anomenar el fora de joc, l´he sentida tantes vegades que ja és viva dins el meu vocabulari. El títol que he triat per aquesta columna és un homenatge a tots aquells padrins i pares que, de nins, ens dugueren a veure els partits de futbol i que aconseguiren, amb el seu anglès macarrònic, que estimàssim aquest esport.
Néixer i viure, prop de 30 anys, a 500 metres de l´Estadi Balear és important, tot i que no definitiu, per formar part de la gran família baleàrica. Com cada diumenge de partit, des de fa massa anys, pas per davant de l´Estadi amb gran pena i dolor de veure com es va degradant poc a poc (gràcies Ingo per fer possible que hi tornem). D´enfora, arribant a Son Malferit, veig als incombustibles Pepe o Sion i el meu cor s´accelera pensant: Qui jugarà avui? Quina alineació treurem?
Un 4-4-2 clàssic crec que és just per premiar la feina d´Álvaro en el partit de València. Un esquema que necessita unes bandes molt actives que nodreixin de pilotes als dos puntes. Però l´equip té males notícies, els nostres dos jugadors de banda de l´any passat, els que ens dugueren a la segona eliminatòria de play-off, estan lesionats. Cap dels fitxatges sembla ara una opció per aquesta posició, en Rico en una baixa forma alarmant, Heras que sembla més un mitja punta que un extrem perquè li falta velocitat. A la segona part la banda dreta ha estat del tot desapareguda i el millor jugador per l´esquerra ha estat Guasp cada vegada que s´incorporava a l´atac. Precisament una jugada entre en Biel i Heras ha permès el gol de Gerard Oliva en una de les poques entrades per banda que ha fet l´equip.
El joc que vol de la Morena és modern i atractiu però té un gran inconvenient: Son Malferit, un rectangle de joc massa petit i estret per realitzar les jugades de combinació que vol fer l´equip. Dissabte el Barça es queixava que la gespa massa seca del camp de Getafe va ser una de les causes principals perquè quasi deixessin escapar els punts de la seva visita al Coliseum Alfonso Pérez, simplement no podien combinar amb facilitat. De la mateixa manera (salvant les distàncies) l´Atlètic té molts problemes per moure la pilota, per fer que vagi ràpida, per canviar-la amb velocitat de banda i per trobar els espais necessaris a un camp on els jugadors contraris tenen moltes facilitats, els hi resulta suficient estar junts i agrupats per ocupar un espai del tot insuficient. El Lleida no va fer massa més... Va mantendre un bloc homogeni que no va deixar pràcticament fissures a la seva rereguarda i va aprofitar l´únic tir entre els tres pals de tot el partit.
Tercera lesió muscular en cinc partits, comença a ser preocupant. En aquestes ocasions sempre surt a la grada la mateixa pregunta: Se poden evitar? La resposta que donen tots els metges sempre és clara, no. Però, si que es pot treballar en la prevenció i reduir-les. Aquesta és una feina a tres bandes entre el cos metge, el cos tècnic i els propis jugadors que precisa una gran comunicació entre ells. No dubto que aquesta hi sigui però s´haurà d´insistir i segurament revisar-la perquè aquestes no siguin un problema continu durant tota la temporada.
Podem discutir el joc de peus de Carl Klaus però el futbol modern i de qualitat té una consigna clara: "No se rifa ni una pilota". S´han de començar les jugades des de molt enrere, la proposta implica risc i sobre tot molta precisió i concentració cosa que obliga als porters a estar tranquils i conservar la sang freda. El darrer que necessita Klaus és un rum-rum a la graderia que el posi nerviós. La fe en el porter ha de ser total i absoluta. En aquest sistema de joc, el risc del porter és màxim. Ho va patir Víctor Valdés en el Barça de Guardiola i ara ho pateix Klaus amb la camiseta de l´Atlètic. Però una cosa és clara, a la llarga pot donar molts més punts dels que et pugui fer perdre i el gol de la setmana passada a València n´és un bon exemple.
Els gerents del club estan recuperant la massa social atlètica. És un plaer veure com a cada partit el camp és pràcticament ple i que els balearicos cada dia tenen més il·lusió pel seu equip. Tot això fa que la nostra confiança sigui plena en què la primera victòria arribarà en el proper partit contra l´Olot, una vegada que haguem acabat amb aquest ´Tourmalet´ que ha suposat l´inici de temporada que ens ha emparellat amb els equips més forts del grup.
Bones notícies del juvenil de Lliga Nacional que continua amb la seva línia ascendent, després de perdre el primer partit ja ha lligat tres victòries consecutives que l´han situat a la part noble de la classificació.
* Miembro de la Comisión del 75 aniversario del Atlético baleares
