Per una indisposició del violinista programat inicialment, Daniel Röhn substituirà Frank Peter Zimmermann en el Concert per a violí número 1 de Prokofiev que avui vespre ha programat l´Orquestra Simfònica com a inici del seu onzè concert de temporada.
Prokofiev escriví aquesta partitura en diferents etapes que van des del 1915 fins al 1923, any en el qual s´estrenà a París en una sessió en la qual Igor Stravinski també estrenà (i dirigí) el seu Octet per a instruments de vent.
Estructurat en els tres moviments tradicionals, Prokofiev utilitza temes plens de lirisme, sobretot el que obri l´Andantino i el que tanca l´Allegro moderato.
Recomanables els enregistraments d´Itzhak Perlmann, Midori i, per històric, el de David Oistrakh.
A la segona part Pablo Mielgo dirigirà la Simfonia número 5 de Xostakóvitx, una partitura en la qual el compositor sembla tornar als esquemes revolucionaris, després de veure com el règim de Stalin purgava (amb execucions incloses) persones molt pròximes al seu entorn per no adaptar-se a les normes socialistes. Per tant, la por féu que Xostakóvitx compongués una simfonia per agradar al règim, tot i que plena d´ambigüitats i aclucades d´ull. Parlam d´un geni. Mirau si no un text de Puixkin que Xostakóvitx havia musicat tot just abans de la simfonia:
Un artista-bàrbar, amb el seu pinzell/pot ennegrir la pintura d´un geni./ Però amb el temps,/la creació del geni sorgeix davant nosaltres.
