Vaig conèixer Antoni Artigues durant els meus primers anys a la Universitat com a estudiant. Gràcies a ell, i través de les obres de teatre que treballava i representava amb els alumnes de Magisteri, molts dels meus condeixebles i jo vàrem descobrir Josep Palau i Fabra, Maria Mercè Marçal, Blai Bonet, Joan Brossa... i tants altres tresors literaris, màgics, que ens tenien amagats a la carrera de Filologia. La versió acadèmica, oficial, dels nostres estudis passava per alt unes veus que Artigues reivindicava per la seva claredat i força. Uns mots i unes paraules clandestines que foren clau per obrir-nos un nou món en el nostre camí cap a la maduresa intel·lectual i personal.

Sempre estava disposat a tenir un moment per atendre tothom. Una persona compromesa amb el nostre País, que ens va contagiar l'amor per la poesia com a arma revolucionària, capaç de fer despertar consciències dormides i engatussades per la tebior de la dreta i de l'esquerra més burgesa i acomodada. Un activista defensor de la nostra llengua i cultura que tant volen enfonsar PP i Ciutadans, que juntament amb el PSOE "empresonen els nostres polítics estimats", com va recordar el passat mes de desembre, quan va rebre el Premi 31 de Desembre.

Va impulsar el disc Cançons republicanes d'un altre mestre, Pere Capellà, que fou represaliat per la dictadura feixista espanyola, de la qual encara en queda un caliu ben encès. Ho va fer amb un altre homenot, Biel Majoral, que just ahir em comentava trist (però content d'haver tengut una amistat tan excel·lent com era la d´en Toni) que els dos eren amics des de feia 50 anys: "Quan ens coneguérem, en Toni havia decidit deixar el Seminari, on hi havia entrat per ser capellà; una religió de la qual acabà per apostatar"; perquè en Toni era un home senzill, però també directe, clar i sense pèls a la llengua.

La sort d'haver estat mestre de mestres és que el seu bagatge, la seva feina no defalleixen, sinó que continua amb tots els que han begut de la seva saviesa, del seu esperit crític, de la seva força, inconformisme i alegria.