Si demanéssim a un grup ample de melòmans sobre quina és l´obra musical clàssica (ja m´enteneu) més típicament nadalenca, segur que en una ampla majoria sortiria com a resposta el Messies de Haendel. Sens dubte. I és que no hi ha Nadal sense un Messies.
Ara bé, el compositor no va concebre aquest oratori per celebrar aquestes festes. De fet es va estrenar el mes d´abril de 1742 a Dublin, amb la idea que es cantés any rere any prop de Setmana Santa.
A el Messies només hi trobam una tercera part referent al naixement de Jesús, de les tres que el formen, dues parlen de la passió i de la resurrecció, sempre a partir de textos bíblics, majoritàriament de l´Antic Testament. En concret l´Alleluia, que per Nadal inclouen tots els cors en els seus recitals, no apareix en la part del naixement, sinó que vol ser una explosió d´esperança i de triomf de la vida eterna sobre la mort. Sí té a veure amb el naixement el fragment coral For unto us a Child is born, una de les més belles fugues de tota la història de la música vocal.
Avui vespre a l´Auditòrium de Palma (20h), demà al de Manacor (20h) i diumenge a la Catedral de Ciutadella (18h) l´Orquestra Simfònica (dirigida pel seu titular Pablo Mielgo) amb un bon grapat de cors liderats per la Coral Universitat Illes Balears que dirigeix Joan Company, interpretaran el Messies de Haendel al costat de solistes vocals entre els quals és de justícia esmentar la soprano mallorquina Irene Mas, qui després d´haver mostrat el seu talent en altres rols de Bach (Cantates) o Mozart (Le nozze di Figaro), debuta al costat de la nostra Orquestra.
