Sens dubte, Johann Sebastian Bach és el compositor que més vegades i a través de més estils ha estat versionat. La seva música s´adapta al jazz (pensem, per exemple, en el Jacques Loussier trio), al pop (Bobby Macferrin), al rock (Jethro Tull), a l´electrònica (Wendy Carlos, per exemple)... I si es fa a consciència, les adaptacions sempre queden bé.
Pasodos, la companyia mallorquina de dansa, ha volgut anar una mica més enllà i en lloc d´adaptar ha decidit combinar. D´aquesta manera la música de Bach o Vivaldi s´alterna amb la de Beatles o Led Zeppelin, formant una unitat que, d´entrada pot resultar sorprenent.
El barroc lliga bé amb el pop/rock i amb el heavy. Almenys quan es tracta de música per acompanyar un espectacle de dansa contemporània.
Avui vespre i a l´Auditòrium (20h), Pasodos presenta la darrera funció d´un espectacle que ha girat per diferents indrets abans d´arribar a Palma. Es tracta de BaRockBallet, una producció creada i dirigida pel tàndem Laura Macías i Gavin De Paor, una parella que ha demostrat repetidament que sap el que és seduir a través de la dansa. Bastaria recordar anteriors propostes seves com El Petit Príncep o Don Quixotte sobre la música de Telemann.
Per aquesta producció, la companyia ha emprat la seva agenda de contactes i ha portat a l´illa ballarins d´altres països, els quals es mesclaran amb alguns de la pròpia cantera.
La idea temàtica de BaRockBallet és relativament simple: una figura que ens fa de guia, Alejandro (Alesandro Marcello? Alesandro Scarlatti?), ens introdueix dins els seus somnis i ens va partícips del seu univers oníric de tal manera que ja no sabem distingir entre el que és real i el que no. I tot amb aquest acompanyament musical heterodox del qual parlàvem abans, barroc, pop, rock...
