Avui vespre, els aficionats a la música i seguidors de la Simfònica tendrem ocasió de comprovar com el director titular, Pablo Mielgo, és també un pianista solista. Ell tocarà i dirigirà des del piano el Concert número 23 de Mozart, un dels més populars, ja que, juntament amb el número 21, té un segon moviment molt atractiu, que comença amb una introducció melòdica amb el piano sol que després es desenvolupa i alterna amb tot el conjunt instrumental.
Abans, però, de situar-se a la banqueta, el director dirigirà l´Obertura de Los esclavos felices, una de les poques pàgines que han quedat d´aquesta òpera del compositor basc Juan Crisóstomo Arriaga, que morí a París el 1826, pocs dies abans de complir els vint anys, deixant algunes composicions realment interessants que permeten afirmar que d´haver tengut una vida més llarga s´hauria consolidat com un músic gran.
I a la segona part, una de les obres més interpretades del repertori simfònic. Quantes vegades no haurem sentit en directe la Simfonia número 9 d´Antonin Dvorak, coneguda com a Simfonia del nou món? Incomptables. I si a més hi afegim les vegades que alguns dels seus temes, sobretot els del segon moviment, han estat emprats en el cinema i la televisió, aleshores la popularitat d´aquesta partitura americana (Dvorak la compongué el 1893 quan residia als Estats Units) augmenta. Ara bé, no per molt escoltada, aquesta obra simfònica, plena de moments molt bells, perd interès. Ans al contrari.
