En efecte, el concert que avui vespre ofereix la Simfònica a l´Auditori de Manacor (20h) està format per tres obres curioses; de grans compositors, però poc interpretades. D´aquí el qualificatiu de "rares", qualificatiu que no s´ha de confondre amb poc interessants.
Anem a veure. Per començar la Simfonia Requiem de Benjamin Britten, una partitura relativament curta (uns 18 minuts) i que d´alguna manera ja profetitza el que anys més tard serà el gran War Requiem, en el qual el compositor deposita tota la seva força pacifista i en contra de la guerra. La simfonia és una obra de juventut, tot i així manté la tensió i l´interès com si d´una obra madura es tractàs. Consta de tres moviments que porten el títol de tres seqüències del Requiem gregorià: Lacrymosa, Dies irae i Requiem aeternam, que el compositor subtitula com Lament lent en forma de marxa, Forma de dansa de la mort i Resolució final, respectivament.
Després de Briten, el Concert per a tuba de Ralph Vaughan Williams, amb el solista de la Simfònica, Tobías Isern. Una obra, també curta, pensada pel qui era solista de la London Symphony Orchestra, que l´estrenà a Londres el 1954. Tot i ser una partitura pecular, n´existeixen diversos enregistraments. Els dirigits per sir John Barbiroli, per Daniel Baremboim i per André Previn són els més recomanables.
I per acabar, a la segona part, la Simfonia núm. 3 op.44 de Sergei Rachmaninov, una obra que hem d´enllaçar amb la famosa Rapsòdia sobre un tema de Paganini, per a piano solista i orquestra. I és que enllà on el compositor rús és, sens dubte, magistral és en la seva obra pianística. Tant l´esmentada rapsòdia com els concerts per a piano són un referent, en canvi aquesta simfonia no tant.
Aquest concert és en certa manera cíclic. Ja que en aquesta darrera obra també hi podem veure referenciat el Dies Irae gregorià, com en la de Britten que obri el programa.
