Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mitologies

El plor

He de dir que l´assistència a les X Converses de Formentor, durant les quals es va fer entrega del premi que porta el nom d´aquell paisatge mític a l´admirat amic Alberto Manguel, ha estat una festa i, alhora, una delícia. Sota la llum de setembre, en temps de lluna calopera, que diria Llorenç Riber, a l´ombra dels pins majestuosos, hem retornat a les paraules que diuen la vida. Hi hem parlat de ficcions i fúries, de bogeries que ens menen al difícil accés a la bellesa i a la cultura. Hi hem parlat de la imaginació lectora, de la vida dels llibres, de l´educació sentimental i estètica que ens procura l´acte de llegir, dels camins que ens porten a la reinvenció de la realitat, a trescar els universos que només existeixen a l´interior del cor.

Però ara m´abelleix parlar de la lliçó magistral amb què, sota el títol Las lágrimas de Isaac, Manguel celebrà la recepció del premi. Començà per contar-nos un viatge a la regió de Tassili, al desert d´Argèlia, prop de l´oasi de Djanet al qual havia acudit per visitar unes coves decorades amb pintures d´animals, i escenes de caça, i ballarins que salten. Tot això executat fa nou o deu mil anys, quan el Sahara era verd. És cert que no sabem gaires coses de les fatigues, i les pors, i les suors d´aquells homes i dones, però no és difícil de veure en les pintures de la cova de Tassili el relat d´aventures, de rituals màgics, d´històries d´una gent i d´una vida de la qual no en sabem res. Però és possible que les escenes que veiem a la cova cerquin contar-nos una història, perquè l´home és un narrador d´històries, i que, al mateix temps, ens expliquin que aquells que hi són representats parlen d´estels, i d´animals, i de plantes, i de rius, mentre els posen noms. Potser aquella és una escena que ens mostra el vell ritual de cercar les paraules que s´adiuen a les coses que formen el nostre petit univers. Les pintures rupestres són, segurament, el testimoni més remot d´un dels descobriments més importants de la humanitat: la nostra capacitat d´inventar històries, un art pròpiament humà.

La invenció de l´escriptura, afegí Manguel, és molt més recent. Sorgí fa quatre mil anys a Mesopotàmia el dia en què un mercader cercà una manera de documentar un negoci: la compra o la venda d´ovelles. Aviat aquella invenció, els signes escrits, serví per cantar les gestes heroiques, aplacar la fúria dels déus, invocar el seu auxili, representar les inquietuds dels homes i les pors. La lectura ens permet viure-les, aquestes pors, i posar-nos en la pell d´aquells que s´amaguen en les pàgines dels llibres, potser entre línies. Per a cada lector, la seva biblioteca és una mena d´autobiografia. "Les meves lectures -afirmà- configuren una monstruosa cosmologia de miralls en la qual són presents cada un dels meus instants i tots els llocs de la meva biografia".

Parlà llavors de com les religions se serveixen de faules i relats a fi de fer entendre els seus ensenyaments. A vegades són històries que ens fascinen, d´altres són terribles, monstruoses. "M´indignà, em segueix indignant, la història d´Abraham i Isaac, i l´ordre inconcebible que Déu li dóna de sacrificar el seu propi fill". I explicà que en els prestatges d´una biblioteca de Nova York va trobar una antologia de poesia grega traduïda a l´anglès. Mentre el fullejava, trobà en aquell llibre un poema del segle XVI referit al sacrifici d´Abraham. Cap al final, quan Isaac veu que la mort és inevitable, es dirigeix al pare per dir-li que no el mati fredament, que no li talli el coll mirant a una altra banda, que l´abraci amorosament, en matar-lo; perquè així podrà veure de molt a prop el seu plor i escoltar els seus precs.

Això és el que fa la literatura: recontar els nostres vells afanys, l´experiència, les quimeres, la il·lusió de perdre´ns en els paisatges agrests de la memòria. I desvetllar les nostres emocions. I obrir la imaginació al plor. Podria dir que he plorat de manera abundant, al llarg de ela vida. No sé si Abraham s´ha adonat del meu plor.

Compartir el artículo

stats