Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mitologies

El regal

He posat la ràdio i vet ací que he pogut sentir una entrevista a una esportista de renom. La persona que feia l´entrevista li ha preguntat: "Em pot dir què li va ensenyar el seu pare, què va aprendre de la seva vida, quins dels seus consells li han servit, de quines paraules seves se´n recorda?" L´esportista no ho ha hagut de pensar. Ha dit: "Del meu pare conserv alguns ensenyaments impagables, el més valuós, potser, que em va mostrar a gaudir dels regals que contínuament ens fa la vida. D´entre tots escolliria aquest: la capacitat de delectar-me amb els regals de la vida". Ho ha dit clarament: els regals de la vida, i m´ha deixat una mica atordit. A vegades, la vida ens fa regals tan bèsties que no ens deixen alçar el cap. Per exemple: Tant a la persona que ara llegeix aquest text com a mi, la vida ens ha regalat el senyor Rajoy i la senyora Santamaria. És cianur en estat pur, això, del més tòxic. Quines dues peces i quin regal que ens ha fet la vida. Que consti que només els he posat d´exemple d´un regal. L´esportista deia per la ràdio que el pare li havia ensenyat a gaudir dels regals. I segurament és una bona lliçó. Si tanmateix no tens altre remei més que acceptar-los, els regals de la vida, doncs gaudeix-ne, recrea-t´hi, pren-ne gust.

Però ara qualcú m´hauria de dir com puc recrear-me amb aquests dos regals de què he parlat. Ni el senyor Rajoy ni la senyora Santamaria -com podria dir-ho?- no em fan entrar en ganes de fer festa. La vida els ha posat en el nostre camí sense que nosaltres hàgim fet cap mal. No sempre els regals són de xocolata. I, si m´haguessin predicat quan era un al·lot que arribaria un dia en què apareixerien en la meva vida aquestes penyores, no ho hauria cregut. Llavors era innocent i pensava que el franquisme s´acabaria qualque dia. Perquè tot té un final en aquest món, manco el franquisme que, bé que ho sabem alguns, havia vingut carregat de valors que es perllongarien fins a l´eternitat. Doncs, ja ho tenim. No em pensava que tornaria a veure policies disposats a registrar els racons d´una impremta a la recerca de fulls clandestins i cartells de propaganda política, i paperetes amagades, i papers prohibits. No em pensava mai que veuria fiscals generals perseguint les urnes, ni que fossin bombes. No em pensava veure detencions per motius polítics. El franquisme odiava les urnes. I ho feia en nom de la legalitat que havia construït. No em pensava tornar a veure que detindrien algú només per portar sota el braç un paquet de papers. Això em fa pensar que tot allò que es va dir transició, que es va dir la conquesta de les llibertats, l´adveniment de la democràcia, tot allò que estàvem tan disposats a creure, fou una presa de pèl.

És cert que no tots els regals que ens fa la vida són com els que he posat d´exemple. Però des d´ara la paraula regal tindrà per a mi males puces. I aquella senyora deia que el seu pare li havia ensenyat a gaudir-los, a prendre´n gust. S´aproxima el meu aniversari. Cada any, els meus familiars més propers solen fer-me un regal: uns calcetins, una camisa, una mica de roba de davall. I els gaudesc, aquests regals, com un bé de Déu. No voldria que enguany se´ls acudís regalar-me el senyor Montoro, ni la senyora Fàtima Ibáñez,, que aquests me´ls regala la vida i els tindria repetits. I no m´agrada tenir cromos repetits.

Ara no sé si hauria de fer una referència als regals inútils. Quan em vaig casar amb n´Alícia, ens regalaren set jocs de cafè. Era un regal de noces freqüent. I ens els regalaren tot i que probablement sabien que no teníem el costum de prendre cafè. Set jocs de cafè que nosaltres espargírem a mesura que es casaven els nostres amics. Qui sap les voltes que degueren fer, aquells jocs de cafè. Però al menys existia la possibilitat de desfer-te´n d´una manera digna. Sortosament, el senyor Rajoy ni la senyora Santamaria, ni el senyor Montoro, ni la senyora..., podrien esser un regal de noces. Imaginau-vos, si encara us queda una mica d´imaginació, que us els regalen set vegades, com a set jocs de cafè. Vatua el món!, diríeu. Però què he fet? Si de cas això us succeeix, guardau-los en un escudeller. No els regaleu als vostres amics.

Compartir el artículo

stats