Carmen de Bizet, basada en una història curta de Prosper Mérimée, és una de les òperes més representades en els grans escenaris i una de les quals es fan més produccions noves cada any. La música i el drama, per igual, sedueixen tots els públics d´arreu del món. Parlam de sensualitat, gelosies i, finalment, drama.
Carmen també ha estat portada al món de la dansa, repetidament. I al cinema. Antonio Gades i la seva companyia de ball, sense anar més lluny, triomfaren en ambdós formats.
Avui (20h) i demà (19h), el Teatre Principal de Palma presenta la producció de Carmen que ha realitzat la Compañía Nacional de Danza, que té seu a Madrid, per tal de tancar la irregular trenta-unena temporada d´òpera i Ballet, que començà amb Macbeth de Verdi i entremig ens ha oferit produccions de Cosí fan tutte de Mozart, un recital de Josep Bros i una impagable María Moliner amb música d´Antoni Parera Fons.
Aquesta Carmen que comentam és, musicalment parlant, si més no, original. L´orquestració, que aquí interpretarà en directe la nostra Orquestra Simfònica dirigida per Manuel Coves, està pensada per instruments de corda i alguns de percussió. Així que la música de Bizet sonarà del tot nova; i si a més hi afegim que les melodies del compositor francès s´alternen amb fragments d´una Suite que el compositor rus Rodion Shchedrin compongué sobre la mateixa història, podem dir que estam davant d´una proposta, d´entrada, interessant.
La coreografia ve signada pel suec Johan Inger, molt vinculat al Nederlands Dans Theater i té la particularitat que inclou algunes escenes de Merimée que no emprà Bizet.
