Ho he trobat cercant per la xarxa: Mtislav Rostropóvitx es va aprendre de memòria només en quatre dies el Concert per a violoncel que el seu amic, Dmitri Xostakóvitx li havia dedicat. Memòria prodigiosa i tècnica exquisida per poder interpretar aquesta obra considerada avui com una de les més difícils del repertori per a aquest instrument.
Parlam de finals dels anys cinquanta del segle passat, en concret de 1959.
L´obra fuig una mica dels cànons habituals de la forma Concert amb solista, ja que en lloc dels tres moviments canònics en té quatre, començant amb un Allegretto i acabant amb un Allegro con moto, entremig un Moderatto i una Cadenza, que demana una implicació molt sentida per part del solista.
El compositor també utilitza aquí una melodia, les notes de la qual porten les inicials DSCH, que bé porten a pensar en el seu nom Dmitri Xostakóvitx. Una espècie de joc musical que el músic rus utilitzà en altres obres, una mica a la manera de Johann S. Bach qui va compondre melodies a partir de les notes que en la notació alemanya són B, A, C, H (Si bemoll, La, Do, Si natural).
Avui vespre la nostra Orquestra Simfònica, dirigida per Joji Hattori, interpretarà aquest Concert al costat del solista Gautier Capuçon, de la família dels Capuçon músics: un germà violinista i una germana pianista.
A la segona part, la sessió inclou la Tercera Simfonia d´Anton Bruckner, que el compositor dedicà a Richard Wagner. De fet, Brucner ha estat, a vegades, mal considerat com el Wagner Simfònic.
