Des de Purcell en el segle XVII fins a Britten en el segle XX, la música anglesa ha pintat poc. No hi ha noms en majúscula. La música europea va tenir altres protagonistes, italians, alemanys, espanyols, francesos? però anglesos, salvant excepcions, pocs. Cas a part seria el de Haendel, que tot i que va néixer i es va formar a Alemanya va desenvolupar la seva carrera majoritàriament a Anglaterra.
Avui vespre i, com ja és habitual, en el Conservatori de Palma (20.30h), Studium Aureum, que dirigeix Carles Ponsetí, presenta, com a segon concert de la present temporada, un programa format monogràficament per obres instrumentals d'autors anglesos i que varen viure a cavall entre els segles XIX i XX. Bona ocasió per escoltar algunes de les excepcions de les quals parlàvem abans: Edward Elgar, Charles Hubert Hastings Parry, Gerald Finzi i Gustav Holst.
D'Elgar s'interpretarà la famosa Serenade op. 20, que conté un segon moviment realment molt inspirat. D'Hubert Parry escoltarem An English Suite, amb sis moviments, entre els quals es destacable el Minuet.
Gerald Finzi hi serà present amb dues aportacions per a piano i cordes: Romance i Eclogue, amb Andreu Riera com a solista. I, com no podia ser d'altra manera, ja que es tracta d'una antologia per a orquestra de cordes, de Holst la seva obra més emblemàtica en aquest format: St Paul's suite, el nom de la qual prové de l'escola femenina en la qual el compositor en fou director musical. Si bé l'obra és interessant de cap a peus, el darrer moviment conté un tema que ja fou emprat pel compositor en la seva Segona Suite per a banda militar i en el qual podem reconèixer una coneguda melodia popular.
