Verdi-Shakespeare.- Molt s´ha escrit i dit sobre la relació entre Verdi i Shakespeare, de l´amor del compositor vers les obres de l´anglès.
Tres títols d´òperes de Verdi provenen d´obres de teatre shakespearianes: Són Otelo, Macbeth i Falstaff. Fa dues temporades, tinguérem ocasió de poder veure i escoltar en viu a Palma la primera, d´aquí a uns mesos passarà el mateix amb la segona i avui, en versió de concert (una mica en fals), sense escenificar, el Teatre Principal de Palma (2oh) ens ofereix la tercera.
De què va?.- Falstaff és una comèdia, una òpera que té alguns tocs humorístics. Cosa rara en Verdi, però no nova. Ja experimentà aquesta forma a Un giorno di regno.
A Falstaff el compositor i el seu llibretista de capçalera, Arrigo Boito, ens presenten un fals amant d´unes dames per tal de seduir-les i quedar-se amb la seva fortuna. La cosa però no surt tal com el protagonista havia pensat i a través d´uns embolics la troca acaba desfent-se en una altra direcció.
No una sinó dues.- Falstaff està basada no en una sinó en dues obres de Shakesperare. La major part de l´argument prové de Les alegres comares de Windsor però hi trobam alguns moments agafats d´Enric IV.
Un gran Falstaff menorquí.- Titular del diari El País de desembre de 1982: "Joan Pons triunfa en París en el papel de Falstaff". També del mateix diari, però del juny de 1993: "La Scala estrena un magistral Falstaff con Muti, Strehler y Pons".
Podríem seguir. Però tot seria per augmentar la importància que ha tengut aquest paper verdià en la trajectòria de Joan Pons, el baríton menorquí considerat un Falstaff de referència i que anit cantarà el rol protagonista. Sens dubte un valor afegit a la proposta.
