Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Nessum Dorma

Urticària

Urticària

El senyor Javier Fernández, president de la gestora del Partit Socialista, va dir, en veure que una gran majoria de militants del seu partit s'oposen a donar suport a la investidura del senyor Mariano Rajoy que "la política exige convivir con la decepción". Em vaig escarrufar, només de sentir-lo. No s'ha adonat, el senyor Fernández, que fa massa temps que hi convivim, amb la decepció? Anys i anys d'impotència, no el preocupen? No el preocupa que una gran part del país visqui de forma permanent en la decepció? És honest oferir viure en la decepció justament a aquells que, en votar el partit socialista, pensaven que traurien al senyor Rajoy del poder? Quina misèria! Potser el senyor Fernández pensa que la decepció és una pàtria.

En convidar-nos a conviure en la decepció, el senyor Fernández ens obliga a renunciar a la il·lusió del canvi, al resquill d'utopia que encara quedava. Molt poca cosa, les utopies s'han tornat cendra pura i és cert que és ínfima, quasi invisible, la utopia que ens queda. Amb els temps l'hem anat aprimant, alhora que ens vèiem obligats a renunciar-hi. Potser no en queda res. Si em posàs a contar les renúncies que m'he vist obligat a fer des que morí Franco, no acabaria mai. Havia somniat que un altre món era possible: un món més just, més lliure, menys corrupte. Havia somniat que l'exercici del dret a la llibertat s'ajuntava a l'alegria de viure. Que ningú s'aprofitava del treball dels altres, que els treballadors tenien un contracte digne, que els nostres gestors culturals entenien que fer viure la cultura no és enviar un catàleg d'escriptors a la fira de Frankfurt... Però, per què us he de contar els meus somnis, si tanmateix no menen enlloc?

Alguns segles abans de Crist, a la Grècia clàssica, va viure Isop. Sabem d'ell que va escriure moltes històries que hem conegut amb el nom de faules, sovint moralitzadores. Traslladava als animals les qüestions i els problemes humans. En una de les seves faules explica la història d'un ramat d'ovelles que consentiren viure en la decepció que els havien provocat els llops. Ningú no ho hauria anat a pensar, però les faules d'Isop tenen quasi tres mil anys. Vull dir que el mal ve d'antic. I que la bona literatura sempre és actual.

Pocs dies després de la declaració del senyor Fernández, llegesc a la premsa que un altre senyor, Juan Cornejo, des de Sevilla, diu que "no me produce urticaria la palabra abstención". Volia dir que, en cas que el seu partit s'abstingui a l'hora de votar el president del Govern i, per tant, surti reelegit l'actual president en funcions, no es trobarà amb la necessitat d'haver de gratar. No li produeix urticària. Ja gratarem nosaltres. He tingut la impressió, tot i que la lletra impresa no revela la música amb què les coses es diuen, que el senyor Cornejo ha dit això de la urticària al ritme d'una sevillana. Ho deia amb l'alegria que li vessava pels quatre costats. I he pensat, però era impossible, si aquest tal Cornejo seria la senyora María del Monte disfressada de portaveu socialista andalús.

Els diccionaris diuen que la urticària és una malaltia inflamatòria de la pell que es caracteritza per una sèrie de pústules voltades d'una àrea vermella, acompanyades de coïssor. Vull destacar que la urticària pica, perquè inflama la pell. I el senyor Cornejo diu que la paraula abstenció no li fa urticària. Hauria de saber que les paraules no piquen ni couen per elles mateixes, sinó que depèn de l'ús que se'n fa. No són les paraules que ens agredeixen, sinó la manera en què alguns les fan servir. A molts ens fa urticària -inflamacions i pústules- que al senyor Cornejo no li faci urticària la paraula abstenció. I al final, tanmateix, és una manera de conviure amb la decepció com a únic projecte.

Compartir el artículo

stats