S'ha de ser ben valent per acabar una simfonia de més d´hora i mitja de durada amb un Adagio. Un Adagio llarg, que a més porta la indicació Langsam (A poc a poc). I és que Mahler, Gustav Mahler, era molt valent quan es tractava de compondre. Valent, agosarat, innovador... (afegiu més qualificatius, si voleu).
La Tercera de Mahler és una obra densa i intensa. Comença amb un llarguíssim moviment que el compositor demana que s´interpreti Con forsa, Deciso i acaba amb un moviment lent, corprenedor, que iguala en sentiment al seu germà, l´Adagietto, de la Quinta Simfonia. Entremig, quatre escenes que van des de la bucòlica Ohne Hast (Sense presses) en la qual un instrument de metall (que pot ser una trompeta o un posthorn) entona, fora d´escena, una melodia llunyana, fins a un segon temps en forma de Minuetto, passant per unes aportacions vocals, que tenen forma de contralt, de cor femení i de grup de nins, que entonen versos de Nietzsche (Also spracht Zaratustra) i altres del cançoner popular alemany (Des Knaben Wunderhorn).
Si Vivaldi havia compost les Quatre estacions, Haydn Die Jahreszeiten i Beethoven una Simfonia Pastoral, per què Gustav Mahler no podia escriure el seu cant a la Natura? I així és com sorgí aquesta gran Oda romàntica al paisatge, una visió gloriosa i decisiva, amb vocació de ser transcendent. Anit, la nostra Simfònica, com a primer concert de la temporada d´abonament, presenta la Tercera Simfonia de Mahler a l´Auditòrium de Palma (20h). Una vetllada que no podem qualificar més que d´històrica, ja que era impossible, fa uns anys, pensar en una audició en viu d´aquesta partitura amb intèrprets nostres. I així serà. Per la formació instrumental és part de la seva evolució natural, per la Coral Universitat (encara que només cantin les dones) una medalla més en el seu currículum extens i pel cor de nins, una manera de demostrar que hi ha pedrera i cantera, que el món coral mallorquí té futur. Bimm Bamm!, canten els nins. Bimm Bamm!, doncs. Som-hi!
