Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Nessum Dorma

Frankenstein

Frankenstein

Era una nit de juny de 1816 a Ginebra. Ara ha fet dos-cents anys. El cel era obscur a la vorera del llac Léman i feia pensar que es mouria una tempesta. El temps, fred. Mary Godwin acabava d'arribar amb el seu amant, el poeta Percy Shelley, a la villa Diodati, amb la intenció de passar-hi uns dies de vacances. Hi havia també el seu amic lord Byron i el seu metge John Polidori. Eren joves, i romàntics, i els desbordava la imaginació, i se sentien lliures. Aquell any no havia fet estiu. El núvol de cendra provocat per l'erupció del volcà Tambora, en una illa d'Indonèsia, el mes d'abril de 1815, -la més gran erupció volcànica de la història-, havia entenebrit quasi tot el món i havia devastat paisatges i conreus. I si cada un de nosaltres escrivís una història de fantasmes, -proposà lord Byron-, una d'aquelles històries que fan fred? Arribà la nit. Mary se'n va anar a dormir, però es desvetllà i es desencadenà la imaginació. La Criatura acabava de néixer. Havia vist un home construït a partir dels fragments d'altres cadàvers, cobert de cicatrius, que començava a viure. De sobte, aquell cos bategava i era terrorífic. Aquell que l'havia construït fugia horroritzat. La jove, que només tenia divuit anys, acabava de crear un dels mites més poderosos de la literatura moderna.

Començà a escriure la mateixa nit. En un principi el traç era tens, nerviós. Percy Shelley l'encoratjava i li dava suport. Dos anys després apareixeria publicat el relat en forma de llibre: Frankenstein o el modern Prometeu. El paisatge era imponent: muntanyes plenes de neu que tomben sobre el llac, el mar gelat de Chamonix només a quatre passes, cascades d'aigua que vessen de la muntanya i formen torrents impetuosos. En aquest escenari, Mary, lectora fervent de l'obra de Rousseau, relata les tribulacions d'un científic il·lustrat -Víctor Frankenstein-, incapaç de controlar els efectes de la seva experimentació: la creació d'un ésser humà fet de retalls. La gent s'espanta de veure'l i el terror que provoca l'empeny cap a la solitud.

Víctor Frankenstein havia dedicat molt de temps a estudiar l'origen de la vida, el secret que permet descobrir la diferència entre el que és viu i el que és mort. Havia passat dies i nits als cementiris i arribà a pensar que era capaç de generar un rampell de vida artificial. Paga la pena de destacar que se serveix de la ciència i no de la bruixeria per aconseguir que bategui l'embolic de fragments de cadàvers que configuren la Criatura. Tanmateix acaba de néixer un nou terror: la por als descobriments i als atreviments científics.

És segur que Mary estava al corrent dels experiments biològics que es realitzaven amb electricitat i coneixia els treballs de Galvani: l'electricitat feia tremolar les anques d'una granota morta i les descàrregues elèctriques commovien els cadàvers humans. Però Mary Shelley afegeix a l'atreviment científic del doctor Frankenstein, l'afany de transgressió, l'energia enfollida, la passió del científic i el drama de no haver sabut aturar-se a temps. Volia robar als déus un secret essencial: el secret que amaga la manera en què es genera la vida.

I havia fabricat un home. Però el mite ens planteja un dels grans temes de l'educació del nostre temps: És possible posar un home al món sense acompanyar-lo pels camins i cingleres que travessen el món? La Criatura que havia fabricat el doctor Frankenstein no era malvada, ni perversa, ni injusta. En les primeres reaccions s'aproxima a l'estat de naturalesa de què havia parlat Rousseau. Però es torna violenta, quan es troba que el seu creador l'ha abandonada a la bestialitat i a la corrupció dels homes.

L'any 1840, passats més de vint anys, Mary Shelley va tornar a Ginebra. Es recordava d'aquella nit de juny de 1816. Però tots els companys d'aquells dies d'estiu eren morts. Polidori s'havia suïcidat, Percy Shelley havia mort ofegat al mar, Byron també era mort. Llavors només eren uns fantasmes. "La mort havia passat molt a prop d'ells i els havia destruït", va escriure. I tenia el sentiment que, després de tot, la seva pròpia vida només havia estat un conte de por.

Compartir el artículo

stats