El Cicle Nits Culturals al Santuari de Gràcia tanca anit (20.30h), i demà, repetint el concert, la seva sisena edició. I ho fa amb un monogràfic dedicat a Johann S. Bach.
Bach a Gràcia és el títol de les vetllades, que s´endevinen interessants, no només per la qualitat de la música, sinó també per la dels intèrprets, el conjunt instrumental BACHrroc, la soprano Maia Planas i la presentació del Cor de cambra Solistes de Gràcia.
Per començar a fer boca, la primera obra que es podrà escoltar és la Suite BWV 1067, la que porta com a instrument solista una flauta i que conté alguns fragments que, sols, han esdevingut molt populars, com la Polonaise o la Badinerie. Mayte Abargues interpretarà el paper solista.
Entrats ja en matèria s´hi afegirà el cor per entonar un dels moments més sublims escrits mai per a conjunt vocal: Un Coral de la Passió segons Sant Mateu, que no per molt escoltat, deixa de ser interessant, ans al contrari, com més s´escolta més es gaudeix.
I després del cor, l´oboè solista a través del Concert per a oboè d´amore BWV 1053R (amb Javier Arnal de solista), que és una lectura diferent del Concert per a clave BWV 1053. I és que ja se sap, en el barroc els compositors es plagiaven a ells mateixos, reutilitzant materials anteriors per a obres noves. També és el cas de la Cantata BWV 36b en la qual el compositor utilitza material d´una cantata anterior, litúrgica, per compondre una cantata profana. Maia Planas, amb el conjunt instrumental cantarà una ària d´aquesta obra, abans de posar-se al davant de la Cantata BWV 84, per a soprano, oboè, cordes i continuo i que Bach titulà Ich bin vergnügt mit meinem Glücke, (Estic satisfet de la meva sort).
Entre les dues aportacions de la soprano, la sempre agraïda Ària de la Suite en re, per a instruments de corda i que curiosament fou la primera obra de Bach que s´enregistrà en disc l´any 1902, en un arranjament per a violí i piano. Totes les obres s´interpretaran sense director, tot i que la violinista Gina Nicola assumirà el rol de concertino.
