La pluja ens deixà, divendres, sense el concert de Conxa Buika i la Simfònica al pati de la Misericòrdia de Palma. Suspès? No, ajornat, responen els organitzadors. Tant de bo sia cert. L'expectació creada era màxima, tot exhaurit.
L'absència de l'espectacle musical es va veure recompensada amb la conferència que el doctor Llorenç Valverde, felanitxer militant, oferí al Club Diario de Mallorca, entorn de la figura de Ramon Llull. L'Art: de Llull a Leibniz era el títol de la xerrada, que comptà amb un nombrós i atent públic. Per Valverde la figura de Llull, des d'un punt de vista matemàtic, segueix els antecedents creats per Abu-Hàmid al-Ghazalí, catalanitzat Algatzell, el gran teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí del segle XI, i no s'acaba fins a quasi George Boole, en el segle XIX, passant, entremig, per la gran figura cabdal de Leibniz, Gottfried Wilhelm Leibniz, el filòsof i matemàtic alemany que, a finals del segle XVII canvià el curs de les matemàtiques amb el càlcul diferencial (aprofitem per dir que enguany la comunitat científica celebra l'Any Leibniz coincidint que morí el novembre de 1716, farà tres-cents anys).
Llorenç Valverde, qui fou presentat per Josep Lluis Pol, demostrà que ha llegit Llull, que coneix les seves aportacions al món de la deducció lògic-matemàtica, ja que durant poc més d'una hora i amb l'ajuda de més de quaranta transparències, condensà, de forma entretinguda, la relació entre el nostre pensador i la ciència. El conferenciant posà Llull a un alt nivell com a matemàtic autodidacte, com ho han fet altres institucions internacionals com el MacTutor History of Mathematics archive, d'obligada consulta a l'hora de fer una recerca de caràcter matemàtic. Però també feu palesa la seva admiració per uns erudits posteriors com Juan de Herrera (arquitecte d'El Escorial) i la seva poca simpatia vers uns altres, com Descartes, per exemple, a qui qualificar, irònicament, de covard.
En resum, una molt valuosa exposició, que ens feu veure un costat de Llull sempre esmentat, però realment poc conegut, com és el de la seva relació amb la ciència. I la cosa no acaba aquí, ja que el cicle de conferències "Ramon Llull i el saber matemàtic", que organitza XEIX, la Societat Balear de Matemàtiques, al qual pertany la que esmentam, seguirà el proper 7 d'octubre amb la de Jordi Gayà titulada De quadratura et triangulatura circuli: un recurs de l'Art de Ramon Llull, també al club d'aquest diari.
