Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Nessum dorma

La bellesa dels balls i dels bons sons

La bellesa dels balls i dels bons sons

El dia de Sant Jaume vaig acudir a la meva vila del Pla i vaig tornar a veure el ball dels Cossiers. Els he vist des que vaig néixer, cada any per la festa major d'estiu, sempre vells i alhora cada any nous. Enguany el ball féu honor al savi Ramon Llull que un dia passà per aquesta mateixa plaça de camí cap a la muntanya de Randa. Diu Llull al Llibre de Contemplació en Déu: "Per la bellesa dels balls e dels mots e de les novelles raons que atroben e dels bons sons, veig que els joglars i els trobadors són escoltats". La bellesa dels balls, i de les paraules, i de les músiques em commou tots els anys, i per això és que hi vaig puntualment. Cada any descobresc una nova manera de mirar-los. Surten al carrer a la vigília, a mitjan horabaixa, i fan el Quadrat -de la creu d'es Colomer fins a la creu d´en Massot, pel carrer de la Roca fins a prop de la creu de can Vicó i per amunt, pel carrer de l´Amargura-, i ballen pels cantons i llavors a la plaça, fins que el sol es pon.

Fa molt de temps, quan els carrers no estaven asfaltats i el poble agonitzava entre polsegueres, partia de la casa de la vila un carro amb una bota d´aigua a fi de regar els carrers abans de la festa. Només aquest dia, perquè arribava la festa de l´estiu, ens podíem permetre els algaidins, gent de secar, tirar l'aigua al carrer.

El dia de Sant Jaume, els Cossiers assisteixen a la missa de festa i ballen dins l´església la dansa de l'Oferta. Ofereixen al sant un brot d'alfabeguera. I la bona olor s'escampa arreu dins l'espai sagrat. La dansa de l'Oferta i ses Bombes, també nomenada Ball des mocadors, són les úniques danses acompanyades pel flabiol, el tamborí i les xeremies. Totes les altres -sa Flor de murta, els Reis, Mestre Joan, Obriu-mos, sa Titoieta, sa Dansa nova, es Margansó i sa Mitjanit- ho són només pel flabiol i el tamborí. El dimoni marca l'espai amb el garrot i la rotllana creix. Durant l'oferta la dama acompanya els Cossiers fins a l'altar major. Salta pel caminal del mig, fa un giravolt, arriba al presbiteri i entrega l'ofrena. Un rere l'altre. Mentre dura la cerimònia, el dimoni queda defora, a la placeta, i, si algun veí li treu una cadira, descansa; perquè diuen que a l'església no hi pot entrar. Vestit tot d'una peça de sac pintat d´animalots feréstecs sorgits del foc ardent, un picarol cosit a la coa i una màscara de fusta, la llengua vermella, les celles peludes i el banyam de cabra. El dimoni dels Cossiers és de la mateixa corda dels vells dimonis festius i grotescs de les Rondalles, alts com una torre, el banyam de set braces, la coa enravenada, més falaguer que una espira, el nas de dos pams. Els al·lots més polissardos s'atreveixen a estirar-li la coa, a fer sonar el picarol, a riure's de les seves corregudes. També vaig fer-ho, fa molts d'anys. I encara m'atreviria a tornar-hi. Vaig aprendre a burlar-me del dimoni, de les seves manyes, de la seva barrota.

Paga la pena de recordar alguns vells Cossiers les figures dels quals no he oblidat: mestre Llorenç Batle, en Joan Poloni, en Ponç Tiu, en Joan Tiu, que va esser la Dama durant anys, en Joan Sord... Era sord i ballava de memòria sense sentir les tonades; però portava el ritme, potser un ritme antic, a la sang. I el Dimoni: mestre Llorenç Maçoles: omplia la dansa de jutipiris i gestos grotescs. Un dia em va explicar que, temps enrere, es cantaven cançons que acompanyaven les músiques dels Cossiers i que es feien servir a l'hora d'ensenyar-los als joves. Recordava una d'aquelles cançons i la cantava. Era el bellíssim romanç de Mestre Joan, mai no recollit en una versió tan completa: "Mestre Joan jeu a llit amb sa banya enrevoltada, / ha foradat el llençol i cent dobles de flassada. /- Déu vos guard, mestre Joan. Quina botiga heu parada / de teles i tafetans i altres coses delicades! / A on teniu la muller, que no la veig dins la casa? / - Els frares de la Mercè, que la m´han emmanllevada / quinze dies, quinze nits, i encara no l´han tornada?"

Però la dansa dels Cossiers és allò que en diuen un signe d´identificació. Davant aquests balls -sa Flor de murta, es Ball des mocadors, sa Titoieta, es Margansó, sa Dansa nova...-, els fills del meu poble ens hem sentit durant segles vinculats a un espai, mentre donàvem ales a la necessitat de retrobar-nos emparats per uns gestos, per una terra, pels moviments i els colors i el perfum d'una dansa.

Compartir el artículo

stats