El concepte de Música Antiga, o d´altres que també s´utilitzen per dir el mateix, s´aplica a la interpretació d´obres musicals l´esperit de les quals és el d´acostar-se al so original.
Seria fer Música Antiga, per exemple, interpretar una partitura barroca, amb un instrument de l´època o amb una còpia fidel, amb l´afinació, la dinàmica i el ritme emprats en el segle XVII. O fer el mateix amb una composició medieval, del Renaixement, del Classicisme o del segle XIX.
És millor fer Música Antiga que no fer-la? Doncs no, la coherència és el que val. Es poden fer Monteverdi o Bach amb instruments actuals i sempre que el plantejament sigui coherent, el resultat pot ser vàlid. El que passa és que degut a les aportacions fetes des de fa uns anys per estudiosos, intèrprets i directors com Nikolaus Harnoncourt o Christophe Coin, fins i tot les versions no historicistes han quedat empeltades pel nou estil. La Música Antiga, amb més o menys grau de puresa, ha guanyat la partida.
Hem citat Harnoncourt i Coin, i no debades. El primer (que va morir fa uns mesos) ens serveix per recomanar un llibre que acaba d´editar Acantilado amb el títol de Diálogos sobre Mozart. Reflexiones sobre la actualidad de la música i en el qual el mestre alemany es retrata i se sincera a través d´entrevistes que ha recopilat Johanna Fürstauer.
El segon, Coin, ens serveix per recomanar un recital que avui mateix oferirà al claustre del Monestir de La Real de Palma (20.30h) amb obres de Johan Sebastian Bach, el seu fill Carl Philipp Emanuel i Evarist Dall´Abaco. Coin, sol al violoncel o amb companyia de la flautista Maria Tecla Andreotti, farà sonar Bach tal com era en el seu temps. Bach en estat pur.
