Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La prèvia

El temps fa renou

La primera edició és d´aquest mes de maig, l´ha editat Anagrama i l´ha traduït al castellà Jaime Zulaika. Parlam del darrer llibre de Julian Barnes, que tot melòman interessat per la música del segle XX ha de llegir. El ruido del tiempo és el seu títol i en ell, a partir d´una prosa i formes noves, l´escriptor ens explica la vida de Shostakóvitx. Dmitri Dmítrievich Shostakóvitx.

Sabem de la pujada a l´olimp dels honors i la caiguda en desgràcia arran dels comentaris de Stalin després d´una representació de l´òpera Lady Macbeth de Mtsensk, primer lloada pels crítics i tot just després criticada i posada en llista negra. Sabem també dels seus temors i incerteses i dels seus remordiments. Un llibre, en definitiva, molt recomanable.

Doncs bé, en aquest volum hi apareixen molts dels noms que han posat les arrels de la música culta actual. Stravisnski o Prokofiev, naturalment, però també Sibelius o Poulenc. Del compositor francès, Barnes descriu com a Oxford es trobà amb Shostakóvitx, ja que junts varen rebre un doctorat honoris causa i de com els hi mostraren un piano que havia estat propietat de Fauré i com, junts, Poulenc i Shostakòvitx, hi tocaren alguns acords. Podrien ser acords provinents del Concert per a dos pianos del compositor parisenc? Segurament no, però serveix l´anècdota com a introducció al comentari del concert que anit la Simfònica interpretarà a l´Auditòrium de Palma (20h) i en el qual les germanes Katya i Marielle Labeque agafaran el rol de solistes en aquesta partitura que Poulenc escriví el 1932.

Raresa musical? Tal volta, un concert per a dos solistes ja té quelcom d´estrany, i més encara dos solistes amb el mateix tipus d´instrument. De fet no hi ha moltes obres escrites per a aquest duo. A part de Poulenc hem d´anar a Mozart (les Labeque ja l´interpretaren a Bellver l´estiu passat) i a Bartok, un compositor del qual anit també sonarà una obra seva que és tot un referent: El Concert per a orquestra, una altra raresa pel que fa a la forma. Com es pot ser solista i acompanyant a l´hora? Sembla impossible, però Bartok ho aconsegueix en una peça en cinc moviments i en la qual les diferents seccions de l´orquestra simfònica dialoguen amb el tutti. Obra emblemàtica del compositor hongarès i que, com la de Poulenc, tots els grans directors han volgut dirigir i enregistrar.

La música d´un altre compositor francès acabarà d´arrodonir la vetllada, es tracta de l´arranjament per a orquestra de Le Tombeau de Couperin una peça inicialment pensada pel piano de Maurice Ravel.

Compartir el artículo

stats