Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Nessum Dorma

Vindrà l'hivern i tornarà a fer fred

Unes enquestes recents han revelat que el sector turístic viu al nostre país en un estat d'optimisme generalitzat, perquè mai com enguany no hauran vingut tants de turistes ni amb tantes ganes de gastar diners. Vindran més turistes, els empresaris del sector tindran més guany, es diu que superaran tots els rècords de facturació, però la pobresa continua en estat de creixement. Només fa uns dies que a les pàgines d'aquest diari podíem llegir els percentatges de gent que cau de les classes mitjanes i se'n va al purgatori de la misèria. Hi ha més diners, però hi ha més pobres. Qui seria capaç de donar compte d'aquesta contradicció?

Tot i que la temporada alta es perllongarà de manera considerable, encara hi ha qui es queixa de l'estacionalitat, de l'acumulació de turistes en una època molt determinada de l'any, sobretot si tenim en compte que una gran majoria de la gent que arriba ve disposada a jaure a la platja, que el sol la fregeixi, que li dauri la pell, que li pugi la testosterona... i que els déus del Mediterrani, generosos com són, li concedeixin una mica de mamading i un poal de birre. Sortosament per a la nostra dignitat moral, els hiverns a Mallorca encara són freds.

Vindrà el mes de setembre i arribaran les primeres pluges amb els fruits de tardor: les figues tardanes, les magranes, els codonys, les prunes sucoses. Els camps s'ompliran de setembrina, les vinyes arribaran a la seva plenitud i començarà la verema. La lluna calopera té la forma dels trinxets que fan servir els veremadors. Els hotels encara vessaran de plens com els cups i les botes. Hi haurà gent per tot fins a finals d'octubre. I, si el temps ajuda, s'allargarà fins al novembre. Amb els diners acumulats a les butxaques començarà el gran dispendi: els cotxes de luxe, les cases d'alt standing, els viatges a destinacions remotes, l'opulència, els excessos, les festes... La gran bellesa és en aquests fastos. Tornam al discurs neoliberal, que redueix l'home al seu interès egoista i al seu desig frenètic de consumir. Un any i un altre tornam a superar les dosis tolerables de ridícul, l'única forma de cultura que arrela al país.

Si escric que ningú no va néixer corrupte, crec que seran pocs aquells que em contradiguin. Ningú no ha nascut corrupte. Això vol dir que no és un fet natural que ens regala la naturalesa, sinó cultural. La corrupció deriva de la cultura com la condició de pocavergonya, l'afany de gastar, l'arrogància dels nous rics. Vull dir que cap d'aquestes vergonyes no es resoldrien amb la manipulació genètica. No naixem ni ens despertam de sobte corruptes. S'aprèn en un procés, a vegades llarg, d'altres vegades curt, però es tracta d'un procés de formació. Molts solen aprendre'n de manera ràpida, ni que n'haguessin fet un curs accelerat. Potser, l'optimisme en una societat en què augmenta la pobresa sia una de les múltiples formes de corrupció. Sortosament, els hiverns encara són freds.

Arribaran el avions carregats de turistes. Els controladors aeris han avisat que molts de dies d'estiu vorejaran el límit de les seves possibilitats. Els del sector viuen en un estat d'optimisme generalitzat. Ens diuen que hi ha motius per estar eufòrics. Aquestes setmanes s'ha iniciat una nova experiència, un assaig que podria tenir una funció pedagògica: la ruta ciutadana de la corrupció, el pelegrinatge pels llocs i els indrets que representen l'eufòria d'obtenir diners fàcils, la pràctica de posar mà al calaix públic. Són els escenaris del suborn i la misèria moral que ara oferim en espectacle. Seria oportú citar aquells versos que Miquel dels Sants Oliver escriví fa més de cent anys: "Veniu milords; veniu turistes, / pintors, badocs, col·leccionistes, / a visitar l'establiment..." Però l'establiment a vegades pareix un poal de birre.

Compartir el artículo

stats