El text és de Rafael Alberti i la Música de Xavier Montsalvatge: Cuando mi madre llevaba un sorbete de fresa por sombrero/ y el humo de los barcos aun era humo de habanero./ Mulata vuelta bajera/Cádiz se adormecía entre fandangos y habaneras/ y un lorito al piano quería hacer de tenor./ Dime dónde está la flor que el hombre tanto venera... (fragment de Cuba dentro de un piano).
El compositor català agafà el poema del gadità i el convertí en una cançó gran que han volgut cantar les millors veus. La versió de Teresa Berganza és del tot recomanable.
Cuba dentro de un piano, juntament amb Punto de habanera, Chévere, Canción de cuna para dormir a un negrito i Canto negro formen el recull titulat Cinco canciones negras, que han portat Montsalvatge a ser considerat un dels grans internacionalment.
I si en lloc d'un piano n'hi posam dos i les mans que els interpreten provenen de Cuba? Aleshores tenim aquest recital, Cuba en dos pianos, que, parafrasejant Alberti i Montsalvatge anit ens presenten les germanes Frontela (Ivon i Ivet) a l'Auditòrium de Palma (20h).
En el programa d'avui vespre, les pianistes uniran el ritmes en forma de tango de Piazzola, les harmonies nostàlgiques que acompanyen les havaneres, els sons caribenys de Lecuona i els balls de saló de Cervantes amb el més americà dels compositors russos, Rakhmàninov. Curiosa mescla. O no tant si consideram que el mestre Sergei pensava que qualsevol peça per a piano havia de tenir un clímax únic i que tota interpretació havia de consistir en trobar-lo i arribar-hi. Interessant, no?
Carib i Rússia a Palma. Cuba i Mallorca, dues illes dins dos pianos.
