La ignomínia que representà l'esclavitud en els segles XVIII i XIX per part dels occidentals sometent els africans per portar-los a Amèrica ha deixat petjada dins la història de la Música, ja que aquests esclaus, més enllà de l'Atlàntic mesclaren les seves tradicions, el patiment i els himnes religiosos cristians de tal manera que feren sorgir els càntics avui coneguts com a Espirituals negres.
Per altra banda també podem trobar un grau elevat d'espiritualitat a l'obra de Llull i més en concret a Desconhort de Nostra Dona.
Avui vespre aquestes dues maneres d'entendre el fet espiritual es mostraran a Palma al llarg de dues propostes musicals. La primera en forma de concert del grup The American Spiritual Ensembleque a l'Auditòrium (20.30h) i l'altra en forma d'espectacle a L'església de L'Anunciació (La Sang, 20.40h).
El grup de veus que lidera Everett McCorvey i que reuneix solistes provinents de teatres d'òpera dels Estats Units presenta The Black Experience, un repàs pels temes més emblemàtics dels Espirituals negres i el Gospel, que és una manera d'unir l'espiritualitat amb el ritme. El concert tanca el cicle de música sacra Las Lenguas de Dios que enguany ha ofert la seva tercera edició a Mallorca amb tres concerts (Rèquiem de Mozart, Missa per a la Pau de Karl Jenkins i avui The Black Experience).
Per altra banda el compositor i intèrpret mallorquí Jaume Compte posarà música en viu a la lectura dramatitzada del poema de Llull. Compte, un músic que ha destacat per la seva versatilitat i que pot passar molt bé dels sons mediterranis a la Música Antiga, ha creat, per aquest Desconhort de Nostra Dona una partitura de caràcter espiritual, místic fins i tot, que acompanyarà les paraules de Llull que ens arribaran a través de Lina Mira, qui dirigeix el projecte que han organitzat el Bisbat de Mallorca i Amics del Patrimoni i que ha produït Produccions de Ferro.
És el mateix Compte qui ens defineix la part musical de l'espectacle: "Com que el poema de Llull parla de desconsol de la Mare front el patiment del Fill he volgut reflectir aquesta tristor i ho he fet basant-me en formes musicals medievals encara que amb pinzellades contemporànies, ja que tot i tractar-se d'un text medieval l'estètica és del segle XXI".
