La Música, així en majúscula, de Bach és inconcebible sense la càrrega religiosa. Fins i tot la música profana, les obres per a clavecí o els Concerts de Brandenburg, per exemple, contenen enormes dosis d´espiritualitat, no debades signava les seves partitures amb les inicials S. D. G. (Soli Deo Gloria; Només per la glòria de Déu).
Amb això, però, no pensem que Johann Sebastian era un home que vivia d´esquena al món i que la seva obra estava únicament pensada per servir Déu. No, Bach era un pare de família que lluitava per tirar endavant esposa i fills i per tant s´esforçava per tenir un sou digne i unes compensacions al nivell del seu saber, cosa que quasi mai no va arribar a aconseguir. El mestre fou, sobretot a Leipzig, ciutat en la qual va viure bona part dels seus anys, un incomprès.
I a Leipzig Bach hi escriví els esborranys, primer, i anys després l´obra completa, d´aquest monument sonor que és la Missa en si menor i que anit i demà omplirà l´església de Santa Creu de Palma (21 hores) de fugues, àries, duets i corals difícilment igualables. I és que la Missa de Bach és un dels més grans moments (si no el més gran) de la història de la música. Per alguna cosa és patrimoni de la humanitat, l´única peça musical d´autor conegut que té aquest qualificatiu.
La interpretació de la Missa en si menor de Bach a Mallorca i amb un grapat d´intèrprets illencs (Coral UIB, Poema Harmònic, Ensemble BACHrroc i el baríton Tomeu Bibiloni) al costat de solistes internacionals especialitzats en el Barroc (la soprano Isabelle Savigny, la contralt Mélodie Ruvio i el tenor Vincent Lièvre-Picard) tots dirigits per Joan Company s´ha de qualificar de fet històric. I així ho han cregut els melòmans, ja que d´ençà que s´enuncià la cita fa unes setmanes les expectatives no han fet més augmentar. I no és per menys, la proposta potser quedi en el record dels qui podrem gaudir-la.
