AGustav Mahler li agradaven molt els quartets per a cordes de Beethoven. Ell en transcriví alguns per a formació més gran i amb bon resultat.
Beethoven-Mahler, curiós binomi. El compositor de Bonn marcà influencia sobre el bohemi i vienès d'adopció. Sens dubte. Mahler seguí camins que el vell mestre havia encetat. A algunes simfonies continuà amb la idea d'incloure cor i solistes a algun dels moviments, tal com ho havia fet Beethoven a la Novena. És el cas de la Segona Simfonia que avui presenta la nostra Simfònica a l'Auditòrium (20h).
L'obra és complexa i llarga i a més demana concentració per part de l'intèrpret i deixar lliure la ment per part de l'oient si vol gaudir de tota la partitura que consta de cinc moviments en els quals s'alterna la lírica amb l'explosió sonora fins arribar al clímax total del darrer temps.
La Simfonia rebé el nom de Resurrecció, ja que en el seu darrer moviment Mahler utilitza fragments de Die Auferstehung (La Resurrecció), un text de Friedrich Gottlieb Klopstock, un poeta alemany del segle XVIII famós sobretot pel seu poema Der Messias (El Messies). Auferstehn, ja auferstehn wirst du! (Ressuscitaràs, sí ressuscitaràs) clama el cor en el cinquè moviment
A més d'aquests textos de Klopstock el compositor utilitza fragments de Des Knaben Wunderhorn (El corn màgic de la joventut), una col·lecció de cançons populars alemanyes. Urlicht és un d'aquests poemes i és el que posa títol al quart moviment i que canta la contralt.
La interpretació d'aquesta magna obra amb la nostra orquestra bé es pot qualificar de fet històric, i comptarà amb la col·laboració de la Coral de la UIB i l'Orfeón Pamplonés com a masses corals i de Golda Schulz (soprano) i Charlotte Hellekant (mezzosoprano) com a veus solistes. Pablo Mielgo dirigirà la vetllada.
