Joan Garcia-Gomà, Jorge Tello i Josep Vives són tres barítons de diferents indrets (Catalunya, Perú i Balears) que uneixen les veus a través d'una proposta musical que inclou també al pianista Francesc Blanco. Es tracta de Els Tres barítons, un recital de cant en el qual es repassen alguns dels grans moments que Mozart, Donizztti, Verdi, Rossini i Wagner (entre d'altres) dedicaren a la seva tessitura.
Si és ben cert que els rols de soprano i de tenor tenen pàgines memorables dins la història de l'òpera, les mezzosopranos i els barítons no poden sentir enveja. També la lírica els hi fa justícia.
I com a mostra només uns exemples entre els molts que s'inclouen en el programa d'aquesta funció que esmentam i que avui omplirà el Teatre Xesc Forteza (20h) de bona música. Anem a veure:
Don Giovanni de Mozart és un paper pensat per un baríton, igual que el seu criat Leporello. Només amb Deh vieni alla finestra (que canta el protagonista) i Madamina, il catalogo è questo (del servent) ja podríem quedar més que satisfets. Dos moments sublims, sens dubte. Di Provenza, il mar il suol de La Traviata també és una ària que justifica la presència del baríton dins el drama, com O Carlo Ascolta de Don Carlo o Cortigiani, vil razza de Rigoletto, títols imprescindibles de Giuseppe Verdi. Qui no ha tararajat Largo al factotum d'Il barbiere di Siviglia de Rossini? Una mostra més de l'amor del compositor italià per aquesta tessitura.
Wagner també estimava les barítons (i els baixos). Per ells escriví papers protagonistes. El Wotan de Das Rheingold o el Gurnemanz de Parsifal són d'una riquesa i complexitat enormes. Però també ho és l'ària O du mein holdes Abendstern que canta Wolfram a Tanhäusser.
En resum, les veus baixes de l'escala, les que representen les tecles de la mà esquerra en el teclat del piano, no són veus menors. De cap manera.
