A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
Són versos d'Ovidi Montllor que bé podríem cantar demà matí, prop del solstici d'hivern. Ovidi, que porta nom d'un poeta que cantà al Cosmos, ens deixà vint anys enrere. Motiu més per tenir-lo present.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.
Poc després de la sortida del sol, pocs minuts després de les vuit del matí, demà dissabte ens trobarem, com cada any, a la terrassa del museu del Baluard de Sant Pere. Des d'enllà gaudirem de l'efecte cromàtic que fa pensar en una Catedral, la Seu, encesa, no de llums sinó de foc. I és que en aquesta hora serà quan la rosassa de llevant es superposi sobre la de ponent, produint un efecte curiós de vermells i grocs si es contempla des de la distància. Un efecte que segurament aconseguirà reunir molts de curiosos, novells i ja habituals, que no voldran perdre's un espectacle que val la pena i que hem descobert a través dels amics de la Societat Balear de Matemàtiques, Xeix.
Després, a les vuit i mitja (una curiosa hora per una conferència) i a l'aljub del Museu, Clara Grima (tot un referent en divulgació de les matemàtiques) ens parlarà de colors i matemàtiques.
Deixem que sigui ella mateixa qui ens resumeixi la ponència: "Aprofitant que ens reunim entorn de la llum del solstici i en un entorn com Es Baluard farem una passejada per alguns problemes que, des del punt de vista geomètric, ens poden servir per tal d'il·luminar i vigilar un museu d'una forma simple, elegant i brillant."
