Massa temps sense gerent. I la cosa ha funcionat. Aleshores la pregunta que ens surt a camí és: I?
Parlam de l´Orquestra Simfònica, institució que des del passat estiu ha anat fent (i no gens malament) amb la gerència desocupada. Dia a dia, setmana rere setmana, els melòmans ens demanàvem quan i qui seria el nou messies. I a la fi ha arribat en la figura de Mar Rescalvo Pons, menorquina fins ara resident a Holanda.
Des d´aquí primer felicitar a la persona qui ocuparà el seient, que no és només un càrrec sinó que porta al darrera una càrrega horària indefinida (sé del que parl). Feina emocionant, sens dubte, però també il·limitada, sense horari; alternant els moments apassionants (molts) amb altres (massa) plens de conflictes: amb les administracions, amb les juntes polítiques, amb els músics...
A Mar Rescalvo Pons li desitjam el millor. No sé si li servirà de res el fet d´haver estat ponent a un Festival organitzat a les presons pel Ministeri de Justícia Holandès, però sí que haurà de posar tota l´experiència que marca el seu currículum al servei de la Música.
Finalment felicitar també a les persones que, durant aquests mesos de buit de poder, han fet que la Simfònica hagi seguit marcant el pas i oferint el millor. Cristina, gràcies. Mai no abandonis.
