Un cor intel.ligent

GABRIEL JANER MANILA La lectura del llibre d´Alain Finkielkraut, Un coeur intel·ligent, tot just publicat a França, m´ha desvetllat una certa inquietud alhora que m´ha procurat l´alegria de llegir una defensa radical de la literatura i del seu poder.
Finkielkraut, d´origen jueu, polemista, formà part, vers la meitat de la dècada dels setanta, del grup dels nous filòsofs francesos. Influenciat per Michel Foucault, Milan Kundera i Hannah Arendt ha escrit contra la "barbàrie del món modern", ha mantingut una visió escèptica del progrés i s´ha rebel·lat contra la indiferència davant la memòria. Les coses que passaren han desaparegut del repertori de les inquietuds contemporànies. El nostre és un temps desmemoriat, sense records.
Són diverses les propostes del llibre de Finkielkraut que m´han inquietat. Podria començar pel títol. Es podria pensar: Des de quan la intel·ligència humana es concentra en el cor? Hem parlat fins a l´extrem de les neurones, de la seva evolució, de l´especialització de certes zones del cervell. També ho hem fet quan les capacitats intel·lectuals són esquifides i dèbils.
Finkielkraut, no obstant, ens fa una proposta marcada pel risc. No vull oblidar la seva ascendència jueva. Parteix d´una metàfora que extreu de la Bíblia i que ens conta la història següent: Salomó, el rei savi, es dirigeix a Déu per suplicar-li que li faci la gràcia d´un cor intel·ligent. El filòsof explicita: Tot just acabam de sortir d´un segle en què les malifetes dels "buròcrates", és a dir d´una intel·ligència purament funcional, conjuntament amb els estralls dels "posseïts": els sectaris, els indiferents a la singularitat, els salvadors de la història i les pàtries, han destrossat. D´una banda, la intel·ligència calculadora i freda; de l´altra, la passió desfermada i sectària arruïnaren el segle.
Llavors, el clam de Salomó adquireix intensitat i la seva pregària és perspicaç: Faceu-me la gràcia d´un cor intel·ligent. Però Finkielkraut no creu que això sigui un do que ens arriba del cel. Convençut que només la lectura literària ens farà accesibles a un cor intel·ligent, la seva proposta es dirigeix a confiar en la literatura: l´únic material capaç de contribuir a la configuració del destí de l´home.
I escolleix nou llibres on apareixen homes i dones diversos. M. Kundera, V. Grossman, A. Camus, Ph. Roth, Joseph Conrad, F. Dostoievski, H. James… Aquests són els autots dels llibres amb els quals confia a fi de desxifrar l´existència humana i de resoldre els enigmes del món. Aquests llibres que fa servir de mirall il·lustren de manera exemplar la banalitat del mal i, més terrible encara, la ferotgia rabiosa del bé.
Els personatges que circulen entre les seves pàgines ens mostren el poder i els límits de la literatura, però proposen una certa reparació cap a aquells éssers oblidats que la història ha deixat abandonats a la vorera dels camins.
La tria de Finkielkraut no és innocent. Ens parla des de la convicció que el patiment no és inútil, que la literatura existeix per dir-nos que no hem sofert l´amargor de la vida per no res.