Blog 
Mirades a Ciutat / Los límites de la tierra
RSS - Blog de M Angel Moyà Juan

El autor

Blog Mirades a Ciutat / Los límites de la tierra - M Angel Moyà Juan

M Angel Moyà Juan

Com un viatger, que de sobte es reconeix en una fotografia. // A los lejos unos árboles, y el tiempo que bordea la realidad, y la moldea, y la envilece y exalta, y la construye.

Sobre este blog de Mallorca

Desde muy temprano las calles de Ciutat buscan un interlocutor, o un gesto que sea premonición de algún conocimiento. // La tierra, con la que se produce este intercambio en el que hay que ser consciente de los límites.


Archivo

  • 17
    Noviembre
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    París

    París, i una música

    Camines per senderons que duen a petites muntanyes d'argila a prop del poble. Penses: áquí podria esperar-ho tot, qualsevol instant d'alegria o de dolor, quasi sense haver de cercar més enllà de l'horitzó. Però és mentida, i ho saps. Qualsevol sentiment de seguretat és una mentida que ha de ser reconeguda. Cada passa endavant és una manera de cercar-te. No som tan enfora del perill. París és ben a prop, i qualsevol sap perfectament que la llibertat és el bé més volàtil. Camines pel camp, i recordes el poema de Claudio Rodríguez: Noviembre. Per ventura l'has d'associar a alguna música,  i sense voler sents l'Adagi de la Simfonia 5 de Mahler. El sents com si sorgís d'una orquestra imaginària, mentre camines cap al Puigblanc, que és un lloc quasi en el límit entre la teva vida i la vida dels altres.

     

    Denunciar
    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook