Blog 
Mirades a Ciutat / Los límites de la tierra
RSS - Blog de M Angel Moyà Juan

El autor

Blog Mirades a Ciutat / Los límites de la tierra - M Angel Moyà Juan

M Angel Moyà Juan

Com un viatger, que de sobte es reconeix en una fotografia. // A los lejos unos árboles, y el tiempo que bordea la realidad, y la moldea, y la envilece y exalta, y la construye.

Sobre este blog de Mallorca

Desde muy temprano las calles de Ciutat buscan un interlocutor, o un gesto que sea premonición de algún conocimiento. // La tierra, con la que se produce este intercambio en el que hay que ser consciente de los límites.


Archivo

  • 21
    Julio
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Ciutat

    Les acàcies

    En entrar a ca meva sent una mica de fresca. Pel balcó puc veure les acàcies que bateguen una mica, com l'eco d'un embat mínim. En el supermercat no hi havia quasi ningú. Les caixeres, mans plegades, descansaven del tragí a què solen estar exposades en condicions normals. Però aquests dies les condicions no ho són gens, de normals. ¿Com ho poden ser, amb la calor que fa? Jo no record un estiu com aquest. N'Elías m'avisà fa mesos: cada tres anys hi ha un estiu dolent, recorda't del de l'any 2003. I en dir-m'ho expressava una convicció sense cruis. I l'ha encertada. Tots tenim present l'any 2003, un estiu que s'ha convertit en fita obligada, però aquest pic la comparació surt malparada, perquè el 2003 començà a fer calor forta a començaments d'agost, si no record malament, i enguany ha començat a finals de juny. L'han encès Sant Pere i Sant Marçal, no Santa Margalida. Aquells horabaixes melosos de mitjan segle vint són una manera d'evadir-nos de la realitat. ¿Com devien ser aquells estius? ¿Els imaginam o eren reals? Santa Margalida l'encén i Sant Bernat l'apaga: molt bé. Era així, més o menys, i les arruixades a finals d'agost deixaven la tardor a la vista. Ara les arruixades són un projecte imaginari de la meteorologia, tot i que enguany l'evaporació deu ser grossa, i quan plogui farà mal. La gent que s'ha creuat amb mi pel carrer pareixia fugir cap a algun recer, però pel carrer no n'hi ha, de recers, perquè els aires condicionats respiren cap a fora un aire irresistible. És el moment de respirar una mica amb les acàcies, i seguir llegint aquest llibre terrible que vaig treure fa dos dies de la biblioteca. 

     

    Denunciar
    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook