La Llei tendria sentit ni que fos només per aclarir el règim competencial de les diferents administracions de les Illes Balears. En principi tothom ho té clar, però, a nivell jurídic calia abordar alguns buits legals i alguns aspectes fonamentals que estaven mal articulats. A grans trets, el Govern manté la competència potestativa en planificació de residus perillosos, la competència en autorització, vigilància, inspecció i sanció de les activitats de producció i gestió de residus, la de trasllat de residus i la potestat de regular en matèria de residus via ordres o decrets. Els consells insulars mantenen la competència en planificació de residus no perillosos (per tant es consolida, perquè així es va acordar històricament, el tractament insulariztat i obligatori dels residus domèstics) i els ajuntaments en recollida i també en vigilància, inspecció i sanció en l´àmbit dels residus domèstics.
S´estableix per primera vegada una planificació de residus a les Illes Balears on es defineix el següent ordre de prelació: a) Pla de gestió i prevenció de residus de les Illes Balears, b) plans directors sectorials de residus c) programes municipals de gestió i prevenció de residus. El primer s´establirà mitjançant un Decret del Govern i inclourà els plans insulars de gestió i prevenció de residus no perillosos (aprovats pels consells insulars) i el pla autonòmic de gestió i prevenció de residus perillosos. Fins ara els plans insulars s´integraven dins els plans directors, és a dir, s´usava una eina jurídica de planificació territorial per també determinar aspectes purament de gestió, com per exemple l´establiment d´objectius per tipus de residus. Això ha estat un dels motius pels quals els plans directors no s´han revisat amb la freqüència que hauria estat desitjable (de fet, tots ja estan tècnicament caducats) perquè la tramitació regida per la llei d´ordenació territorial és molt llarga i complexa. Amb aquest canvi es pretén harmonitzar les tramitacions i separar clarament el que és gestió i prevenció del que és planificació territorial en matèria de residus (infraestructures i equipaments) tot i que, òbviament, les dues coses han d´estar perfectament lligades.
En relació als tributs i preus públics deixam molt clar que les administracions hauran d´aplicar el principi de pagament per generació (a ca nostra tenim casos d´èxit que ja funcionen com la bossa vermella o el pesatge en el sector comercial) i fer descomptes damunt la tarifa en cas de bones pràctiques i per motius d´urgència social. L´altre principi bàsic en aquest sentit és la transparència: el ciutadà ha de rebre de manera clara i desglossada què paga i per a què ho fa. Per això caldrà plasmar tots els conceptes i els serveis que inclouen.
Darrera una llei hi ha d´haver recursos per fer-la complir. Per això cream el fons de gestió de residus destinat a finançar infraestructures i/o operacions relacionades amb la gestió dels residus, concretament de tots aquells aspectes que articula el text. El fons es nodrirà d´aportacions del govern i d´altres administracions, les fiances per sancions no retornades, donacions o romanents, entre d´altres. També vol ser una eina més eficient d´aprofitament de molts recursos econòmics els quals, a causa de l´estructura administrativa, no es poden recuperar. A més feim una previsió d´altres tipus de finançament com per exemple futurs impostos ecològics finalistes relacionats amb residus (pensant, per exemple, en el cànon per tractaments finalistes, tal com recomana a l´Estat espanyol la Unió Europea per poder assolir els objectius fixats).
Pel que fa a la prevenció establim pautes i consells fixant objectius qualitatius en la producció de residus, obligam a incorporar criteris de reducció en origen en la contractació pública i establim que tot establiment públic o privat ha de separar en origen els seus residus.
Establim també altres mesures importants: la prohibició de lliurar bosses de plàstic lleugeres o d´un sòl ús als establiments comercials i la venda i distribució de vaixelles de plàstic d´usar i tirar, ja que s´entén que no són productes de primera necessitat, hi ha substituts ambientalment més respectuosos i, a més, alternatives reutilizables. A més, potser caldrà deixar la porta oberta que, per Decret, es puguin limitar altres productes ambientalment també molt problemàtics.
Hi ha molts més aspectes importants que la Llei aborda que, per qüestió d´espai, no puc desenvolupar però sí que, com a mínim vull enumerar: lluita contra el malbaratament alimentari; càlcul de les dades en gestió de residus a partir de l´Índex de Pressió Humana i no damunt la població de fet; possibilitat d´introduir altres sistemes de gestió el de dipòsit, devolució i retorn; obligació que tots els municipis prestin servei de deixalleria als ciutadans, ja sigui de forma independent o mancomunada, a més de preveure recepció de residus destinats a la preparació per a la reutilització; creació del registre de producció i gestió de residus de les Illes Balears per tenir dades traçables i estandaritzades, regulació del procediment d´autoritzacions d´instal·lacions de residus; limitació de l´entrada de residus provinents d´un estat membre de la UE, creació d´un inventari de sòls degradats (figura nova i important) i contaminats, mecanismes més eficients i eficaços en relació a la inspecció i sanció, entre d´altres.
Des del Govern no aturam la maquinària i esperam acabar els tràmits administratius pertinents quant abans per tal d´enviar la Llei al Parlament per a la seva aprovació. El dia que això passi serà motiu de celebració.
Sebastià Sansó i Jaume
Director General d´Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus
